Nascut entre blanes i cadaqus,
molt tocat per la tramuntana,
d'una sola cosa pot estar segur,
quant ms vell ms tocat de l'ala.

Sempre deia que a la matinada es mataria,
per cap al migdia anava ben torrat,
somriu i diu que no t pressa
ning m'espera all dalt,
i anar a l'infern no m'interessa
es molt ms bonic l'empord!

I varen passar ampolles i anys
i Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del tren,
per ell mai no s'hi tirava.

Sempre deia que a la matinada es mataria,
per cap al migdia anava ben torrat,

Somriu i diu que no t pressa
ning m'espera all dalt,
i anar a l'infern no m'interessa
es molt ms bonic l'empord! (x2)

I quan veig la llum de l'alba,
sento les ganes de saltar,
potser que avui no em suicidi,
potser ho deixi fins dem...fins dem!